El racó de les droperies

Les meves disculpes

2007-07-05T14:49:00.000-07:00

Disculpes.

Demano excuses a tots els que heu entrat al meu blog i us heu trobat, dia rera dia, que no hi havia res de nou. Encara que potser ara ja no em creureu, us prometo que acabaré els rols que vaig començar ara fa ... sembla que fa tant!!

Tinc ganes d'explicar-vos el motiu de l'abandó d'aquest racó personal que tanta il·lusió em feia. Ara mateix, però, és tard i tinc el Pirlo just damunt del meu cap, emprenyant-me i piulant sense saber que, per la nit, les persones també dormen.

Avui simplement escric perquè ho vaig prometre a algú (que per cert, no em va creure;). De fet, et vaig dir dijous i tècnicament ho hauré acabat fent divendres, però he complert. No ha estat gens difícil recordar-me'n, cada dia penso en tu.

D'aquí a poc tornaré, i amb força.

Confio que llavors em donareu una segona oportunitat...

La Bèstia

2007-05-07T04:41:00.000-07:00

Va irrompre a Ciències Polítiques amb discreció, me’n recordo. Esprimatxat, prenia apunts meticulosament en uns fulls reciclats. No parlava, no tossia, i diria que ni tan sols respirava: només afinava aquelles orelles atrevides per capturar cada una de les paraules que deia el docent. Un docent que, lògicament, impartia docència.
El Ramon venia de GAP i nosaltres, que no el coneixíem, veiem en ell algú molt centrat que es dedicava a aprofitar el temps per esdevenir, és clar, un home de profit. I no ens equivocàvem. La parla silent, les formes suaus i educades, l’amabilitat i aquella pau espiritual que tamisava el convertien en un ésser peculiar que escapava als cànons de la joventut.
De mica en mica ens el vam fer nostre. Vam conèixer aquella escriptura apergaminada (els seus apunts semblaven documents històrics de la Generalitat medieval) i aquella manera de ser tan protestant: la feina, l’austeritat i l’estalvi configuraven la seva particular Trinitat. I això ho vam descobrir a partir de “fets i no paraules”, un eslògan que s’adiu perfectament a la seva manera de ser però que, per venir d’on ve, li ha de provocar urticària per força.
De dretes, sí. I què passa!? Passa que no és moda entre els joves, d’acord, però el Mo i les modes mai no seran amics, ho heu de saber. Aquell noi de Gurb tenia uns principis i una ideologia molt clars. Lluny d’amagar-se’n, defensava el que pensava amb arguments sovint més poderosos i fonamentats que no pas la rècula d’estupideses que he sentit a dir a cent mil esclaus de la moda. Políticament incorrecte dins l’entorn universitari, sempre vaig admirar-ne la sinceritat i congruència ideològiques, al marge de les discrepàncies que poguéssim tenir. Dissentir amb algú transparent és mil cops millor que ensabonar-se damunt d’una passarel·la.
El temps va anar passant –com sempre fa el temps, dissortadament- i a poc a poc vaig adonar-me que el Ramon atresorava una bèstia dins seu: la Bèstia!. Captiva a l’interior d’un jove que Déu va fer prim com un secall, la Bèstia feia per alliberar-se d’aquell cos que se li quedava petit. Quin embolcall més menut per un animal tan gros, ai las! La Bèstia treballava durant tot el cap de setmana en una fleca del seu poble, només restant-li temps per dormir. La Bèstia treballava –i em temo que encara ho fa- durant tot l’estiu a aquella mateixa fleca, sense gairebé cap dia de vacances.
Ell no es ventava del mèrit que suposa treure’s dues carreres –i amb bones notes, ja us ho podeu imaginar- en aquestes circumstàncies. Envoltat de gent queixosa que construeix mites bíblics sobre la seva pròpia existència, ell calla i treballa. En té prou amb el reconeixement del seu esperit i amb la tranquil·litat de la feina ben feta. Per això és una Bèstia.
D’anècdotes n’hi ha per donar i per vendre. Jo em quedo, però, amb l’episodi que ens va portar a la seva terra, a la cova on es va anar forjant aquella Bèstia indomable. Al peu d’una muntanya que frega el cel, la masia del Mo -que no sap de presses ni de semàfors- ens esperava de feia segles per esbrinar si érem homes. Al cap de tres hores de caminar sota un sol injust, ja no podíem més. El camí, més llarg que un dia sense pa, no s’acabava mai i els més nyicris començaven a somicar. La Bèstia no afluixava, malgrat els precs dels ploricons que el seguien.
En arribar a casa, esqueixats per l’esforç i maleint la insolació de grau 3 que arrossegàvem, l’àpat. Perdó: l’Àpat. Ens en recordarem tota la vida, d’aquelles menges suculentes que ens van tornar la vida al cos (a alguns, també el rei). Sempre m’ha quedat el dubte de saber si tots vam comprendre el significat d’aquell matí a Gurb, de si tots vam arribar a llegir entre línies per quedar-nos amb la lliçó que la Bèstia ens regalava: l’esforç i el martiri paguen la pena.

6

2007-04-25T08:48:00.000-07:00

Quan va arribar a Barcelona, fa gairebé sis anys, semblava que caminava amb una llufa enganxada a l’esquena que deia: “Sóc de Girona i en vull continuar sent”. Parlava tancat, fent anar les es i los os a dreta i esquerra d’una manera que per als autòctons –desposseïts per Reial Decret de TV3 de qualsevol identitat dialectal- ens semblava “autèntica”. Recordo que als barcelonins ens mirava amb por, amb temor, amb basarda i amb paüra, encara que potser ell desconeixia l’existència de tants sinònims per a una mateixa paraula.
El Narcís d’aquell primer any era dòcil, tímid i indulgent. Sempre tenia una paraula amable i una rialla a punt per entomar les bromes d’aquells que, sense rialles, no faríem bromes. Atresorava un sentiment que sempre he admirat: el catalanisme de comarques que no ha d’anar demanant perdó pel món. Aquell sentiment d’estima pel país que no necessita d’argumentacions lògiques, de raons econòmiques, de dretes o d’esquerres, de llengües amenaçades... L’amor no té sentit ni és amic d’auditories.
Tanmateix, aquell noi xiroi, que m’havia semblat aigua destil•lada dins d’un bassal de fang, va marxar a l’estiu a Girona i ja no va tornar. En substitució va arribar el Narcís-Segona Generació, contaminat per les pitjors modes i influències d’una urbs que ha renunciat a la capitalitat nacional de Catalunya. Durant aquesta època, que s’allargaria un parell d’anys llargs, el 6 va descobrir un pare espiritual. Confio que ja sabeu de qui us parlo. El Narcís va veure en ell un mentor, un Mesies laic que els va adoptar sense saber-ho. Sí, als dos: a ell i al seu germà gran.
Les visites al perruquer es van acabar. Comprar fulles d’afaitar, també. De sobte, els pantalons queien més del compte i, per norma, cap peça de roba feia conjunt amb cap altra. Les sabates van quedar prohibides durant aquell temps. Les bambes sense cordons culminaven un estil eclèctic –una paraula, per cert, que no és vàlida per definir qualsevol cosa que ens sembli estranya. Un estil que ni surfers ni hippies haguessin acabat d’aprovar. I al coll, evidentment, aquell palestí imprescindible i voluntàriament aliè al verb immolar.
El Narcís-Segona Generació era una persona que vessava ideologia per tot arreu i que va fer inútils els esforços d’aquells professors de carrera que van mirar d’inculcar-li rigor i ciència. El Vicenç Navarro –que no es troba entre aquests últims- va fer-li molt de mal, també a ell, perquè fins i tot les persones intel•ligents poden sucumbir als cants de sirena de la demagògia comunista. (“després de 70 anys de governs conservadors a Catalunya” és l’afirmació més trista que tenim l’honor d’haver-li sentit a dir en directe, a classe, a aquest docent)
Pel que fa a la relació amb la gent, la frase que solia dir el 6 durant aquell temps era “en principi m’ho pensaré”, com a contesta a alguna proposta d’algun company o amic. Jo sé que quan arribava a casa, per la nit, tenia una vintena de propostes per “en principi pensar-se” damunt la taula del menjador.
Què hi ha, però, del Narcís actual? El de la Tercera Generació, diguem-ne? Us en faig cinc cèntims. El noi ha fet un gir darrerament, tant de caràcter moral com estètic. Les sabates han tornat de l’ostracisme, els pantalons ja no cauen i –atenció!- ha descobert la camisa com a alternativa factible per superar el fred.
Ideològicament, però, el Narcís fa temps que passa fred. Mancat de referents, s’ha tornat escèptic i es mira la política amb els sarcasme de tot aquell que intenta entendre-la en base a uns principis lògics de lleialtat devers les pròpies idees. Jo comparteixo amb ell la tornada a la terra –prèvia caiguda del núvol, és clar- i la decepció que l’abraça, encara que aquí no estem per parlar de mi.
Té coses, però, que no canviaran mai. Demaneu-li, si no, per la seva trajectòria a Ràdio Sant Cugat. Tant l’entrada com la sortida són memorables, us ho asseguro. La dona que l’esperava el primer dia per mostrar-li la ràdio (la cap de recursos humans) el va trucar cap a les 11 del matí per despertar-lo de la mona que encara dormia. Bon inici! Pel que fa a la sortida, ja us ho contarà ell mateix...

Hàrio

2007-04-05T04:07:00.000-07:00

He conegut persones molt tossudes, en aquesta vida que m’ha tocat viure, però el Màrio –o Hàrio, com jo l'hi solia dir perquè sabia que així el feia feliç- encapçala la llista de cabuts. Per a ell, creieu-me, les idees i les postures són com pigues: estan enganxades a la pell i no es poden arrencar de cap de les maneres. Llevat, diguem-ho tot, que es trobi amb el Falcó a mitja tarda per fer un cafè d’aroma convincent.
A ell li he torrat els collons de manera particular, ho he de reconèixer, perquè els nostres caràcters xoquen i xocaran irremeiablement. Tanmateix, podríem dir que el Màrius me n’ha donat motius en alguna ocasió. Els seus pantalons, per exemple, han estat sovint una raó de pes. Durant un temps venia a classe amb uns draps que li cobrien les cames –què són, sinó, uns pantalons?- que li anaven exageradament folgats, que estaven farcits de coloraines i que li conferien un aire lúdico-festiu. Sospito que més d’un professor es va molestar en veure entrar per la porta un malabarista que, és clar, hauria d’estar fent malabars al carrer. Tanmateix, el dia que venia vestit de lampista o d’operari que arregla ascensors, el Mario era admirat, segur, per aquells docents de la seva corda que, en arribar a casa, deien alguna cosa així com: “per fi els obrers han accedit a la universitat!”. El dia de l’entrevista més important de la seva vida, però, d’aquells pantalons ni rastre. Què va passar, també, amb l’arracada i les xolles que exhibies dies abans? Menudeses, ja ho sé. O petites renúncies, suposo, en favor d’un futur millor. Millor per a tu, vull dir. Mentrestant, els malabaristes continuen fent passos damunt les zebres i els operaris d’ascensors, dins dels ascensors.
Orgullós dels seus orígens –i això és quelcom que dignifica les persones-, el Mario sempre ha comentat que a Lagunilla ell traspua un catalanisme que aquí ha brillat per la seva absència. De la mateixa manera, quan és a casa ha de contrarestar els excessos patriòtics d’algunes persones que es dediquen a emmetzinar el bon nom del nacionalisme català. Els quatre de sempre, que són quatre... però que sí, hi són sempre.
Idealista. L’Amèrica Llatina, l’obrerisme, la Internacional, la revolució i la República són alguns dels mites a què sovint apel·la, al marge de qualsevol argument que pugui fer trontollar, ni que sigui una mica, algun dels pedestals en què reposen cada un d’ells. Fa servir la utopia com a refugi per resguardar-se de la fredor que provoca la veritat. El seu germà petit, el Narcís, també ha sovintejat aquest refugi en moltes ocasions. Allà mengen sabó, beuen Coronitas i preguen a cap Déu perquè no arribi mai l’hora d’abandonar el cau.

Falcó encrestat

2007-03-27T07:34:00.000-07:00

Fa cara d’intel•ligent, i ho és. El respecte de la gent no te l’hauries de guanyar, però ell es va guanyar el respecte de la gent per un motiu senzill: les seves paraules tamisaven sapiència. Recordo que a classe, quan feia un comentari, fins i tot els de darrera callaven per oir-lo. I sí, els catalans també podem “oir” encara que les similituds amb el castellà ens puguin fer oi.
La combinació de forma i fons en el seu discurs el van convertir en una veu autoritzada. Com aquells futbolistes que llegeixen la jugada molt abans que la resta, el Falcó feia plantejaments a què la gran majoria no arribàvem. I no per desmèrit nostre (encara que sí, hi havia gent de ment prima a classe) sinó per les seves qualitats. El to i la tria de les paraules justes feien emmudir tothom i això donava un aire de grandesa a les seves intervencions. Sabedor de la importància i l’efecte que poden tenir determinats mots i expressions enmig d’una frase plana, el Falcó guardava aquests petits tresors com rocs a la faixa. El recordo, per exemple, explicant que no sé quin partit polític o moviment social va “reviscolar de les cendres”; el seu posat, indiferent a l’alçada del verb utilitzat, li atorgava credibilitat. Molts de nosaltres ens perdíem dins la complexitat conceptual del seus comentaris i només alguns, potser els que s’havien llegit els textos que tocaven per a aquell dia, escoltaven embadalits aquell politòleg de 2n curs. Perquè sí: alguns mai no serem politòlegs i, en canvi, ell ja ho era abans de llicenciar-se.
Els que no l’heu conegut potser caureu en la temptació d’assimilar el Falcó a algú repel•lent o, encara pitjor, a una rata de biblioteca. Tanmateix, la seva grandesa rau precisament en el fet que es tracta d’una persona ben normal. Vull dir que sap divertir-se amb els amics, fa esport i s’hi pot mantenir una conversa mundana, perquè se m’entengui. De fet, anar a prendre alguna cosa amb ell et garanteix humor selecte –per a l’humor de baixa estofa ja n’hi ha d’altres- i diàlegs de veritat dins d’un món que és ple de monòlegs de mentida.
Vehement. Quan xerrava era vehement i es mostrava segur del que deia, i t’ho explicava i t’ho argumentava fins que ho comprenies. També era pacient i en el seu cas té molt de mèrit. Sempre rebia gent, al despatx que hauria d’haver tingut, que li demanava com es resolia aquell problema o què volia dir aquella frase del text. Sobretot quan els exàmens treien el cap, que és quan els amics ens recordem de les qualitats intel•lectuals i la constància dels altres amics.
A mesura que la carrera avançava i nosaltres ens hi anàvem fent més, vam tenir el plaer de conèixer el Falcó més distès i amable. Jo, personalment, xalava amb aquell humor àcid i farcit d’el•lípsis que generaven complicitat entre uns quants i prou. Jo, personalment, somreia amb aquella apreciació cítrica i sovint monosil•làbica que trigava un segon a entendre’s, previ silenci de reflexió. Jo, impersonalment, mai no he fet ni podré fer res.
El Falcó: un saberut que treballa la constància i que no renuncia als plaers de la vida. S’ha de ser un privilegiat per poder compaginar les dues coses sense perdre els papers. Ara el tenim a Madrid, fent millor la capital d’un país que no és el meu i que tampoc no acaba de ser el seu, diria. L’últim cop que el vaig veure estava com sempre. Apassionat amb la seva tesi, vaig intuir en ell un deix enyoradís per Barcelona i això em va agradar. Vol dir que en certa manera ens enyora a nosaltres i que aviat el tornarem a tenir per aquí. Llavors sentirem de nou aquell comentari que solia fer el Mario, que deia alguna cosa així com: “això és veritat i a més ho diu el Falcó”. Heu de saber que el Falcó defuig aquest protagonisme; el problema és, però, que el protagonisme no el defuig a ell.

Amistances (masculines) de carrera

2007-03-25T05:40:00.001-07:00

Els anys de la universitat, que per a mi són els anys a la Pompeu, arriben al seu final i amb ells se’n van les converses entre classe i classe i les bromes mentre el professor ens alliçona magistralment. Jo me’n vaig i sembla que, amb mi, també se’n vagi de la universitat, per sempre, el sistema docent somnolent de discursos i filípiques. Ara toca Bolonya, encara que si vols ser jove i modern t’hi has de manifestar en contra. Tant se val si no t’has llegit el pla; n’hi ha prou d’haver sentit a dir a algun company que Bolonya és pervers perquè privatitza l’educació i acaba amb les llicenciatures de llengües, filosofies i humanitats. Tant se val si aquest mateix company mai no ha mogut un dit per defensar el català i s’està plantejant de fer un màster l’any vinent, que les sortides laborals estan molt complicades! Tant se val tot.
I mentrestant, de les mobilitzacions contra Bolonya recordo essencialment dues coses. Recordo que per a molta –massa- gent era una oportunitat irrenunciable per saltar-se classe. També recordo la por que em feia que, de tot plegat, se’n derivés un conflicte diplomàtic entre les ciutats de Barcelona i Bolonya. La simplificació del llenguatge ens portava a manifestar-nos “contra Bolonya” i no pas contra el pla d’estudis al qual dóna nom aquesta menuda ciutat rogenca, que deu l’adjectiu a la vermellor de la terrissa que l’aguanta i al fet que un bon amic, de nom Roger, hi va passar un trosset de vida.
Els anys d’universitat s’acaben i les remembrances s’apilonen a l’altell de la memòria. Entre uns i altres som capaços de recuperar alguna anècdota, sí. N’hi ha centenars, però, que cauen a les profunditats del nostre currículum i només el subconscient les podrà rescatar, si ho vol, algun dia. Si les escrivíssim, les coses que ens passen, no les oblidaríem mai. Sempre ho penso, això. Ho penso quan ja les he oblidades, però. Sospito que intentar conservar les vivències dins la memòria és com mirar de recollir gotes de pluja amb les mans. Impossible, vull dir.
A la universitat, que ara tot just s’acaba, he tingut molts companys (i companyes també, és clar, però permeteu-me que no vulgui embogir per culpa del llenguatge políticament correcte). D’amics, poquets, que crec que és com van les coses al món. Conec gent que té molts amics per tot arreu -o, com diuen a Girona, “a pertot”- però no sé si això és realment possible. Com us deia, d’amics, poquets. Un d’ells ha viatjat a Espanya; de fet hi va anar volant, perquè és un Falcó. Un altre ha tornat a Espanya, que és d’on venia i d’on se sent el Pipe. Un altre és a Londres i torna d’aquí a uns dies, crec que un pèl enyorat de la terra: el Quim Crimson. Un altre, la Bèstia, fa de forner a Gurb mentre espera que arribi l’ascensor. El social, vull dir. Un altre, el 6, amb qui fem un joc de relleus a la feina, un noi que està fent un gir. El Martiri, company de tundres i, últimament, d’esmorzars –o berenars, com diuen a Mallorca provocant la confusió entre els esmorzars i els berenars catalans, que allà el llenguatge no pot discernir. Un altre, el Cal·les, amb qui hem de fer un cafè i amb qui vam jugar a tirar-nos aigües bullents i gèlides, alhora, a Istanbul. El Hàrio, tossut com una mula i un dels millors objectius per ser martiritzat a còpia de discussions. L’Òscar, que s’agafa la vida amb un punt d’ironia, sempre amb un regal en forma de broma per ser, és clar, regalada. El Dínio, que completa un binomi amb el d’abans i que xala anunciant allò que no està bé de dir...Tot seguit, ho diu.
Cada un d’ells va tenir un rol concret a la universitat. Me’n deixo algun, potser. Bé, de fet em deixo el José David i l’Edu. Amb el segon he perdut el contacte totalment, ens veiem al messenger però no ens diem res. El primer va decidir deixar de ser amic meu, encara no sé per què. Jo, en els propers escrits que publiqui en aquest espai, repassaré la trajectòria de tots ells i us en faré cinc cèntims perquè, la resta, els pugueu conèixer.

El fred tardorenc

2007-03-22T09:11:00.000-07:00

El fred ha arribat quan ja ningú no creia en ell. Ha arribat traïdor, apunyalant-nos per l’esquena mentre nosaltres ens atrevíem a posar-nos un banyador per fer-nos l’homenet. O, com solia dir el meu pare, per fer-nos el mec, aquesta expressió tan maca que només he sentit a dir a casa meva i que representa una relíquia de la parla barcelonina. El fred ha arribat, sí, per recordar-nos que encara no és mort i que pot aparèixer en qualsevol moment.
Jo em pensava que ja no existia i no puc sinó reconèixer el meu error. Jo sóc d’aquells, ho accepto, que em poso a la boca frases de l’estil “ara ja no hi ha hiverns de veritat”. Jo he perdut el respecte al fred, que ja no em fa trémer ni tremolar (si és que volen dir coses distintes, és clar). Jo li he faltat al respecte fotent-me d’ell a la cara.
En obrir l’armari de la roba i iniciar la tria matinal –de la roba, òbviament- jo ja mai tenia en compte les estacions ni les inclemències del temps. Les infravalorava, les menystenia.
De la mateixa manera, vaig arribar a confondre els trens de les estacions i ja no sabia comprendre la guia dels seus horaris. Potser perquè hi ha tardors tardorenques i tardors que tarden més a marxar; hiverns que hivernen durant tot l’any i primaveres que, per poc veres, s’aprimen i es dilueixen dins d’un estiu precoç que s’acaba fent etern. Potser sigui aquesta la raó, qui ho sap. Això, però, ja són figues d’un altre paner (em pregunto què passarà quan provi de menjar-me totes les figues d’”altres paners” ... s’hauran podrit?)
El fred ha fet acte de presència envaint les competències d’aquella venedora de flors que altera la sang a tort i a dret. No ho trobo just, sincerament. Si hi vol ser, que arribi a l’hora i que parteixi quan toca, com solia fer antany. Però que no sembri el desori i la desorientació, dues paraules que, segur, van tenir la mateixa mare llatina.

Imagineu (-vos)

2007-03-17T11:44:00.000-07:00

Imagineu-vos que un dia, rodolant Pelai avall sobre els pneumàtics d’un 14 sense cagarro (per això cal haver esmorzat), us heu deixat el rellotge, que ara es diu mòbil. Imagineu, doncs, que tot seient a la primera butaca buida inclineu el cap per mirar a través de la finestra i descobriu que el sol s’ha aixecat mandrós.
Sense el sol mullant-vos la cara, us admeteu incapaços d’emular aquell dandi australià que matava cocodrils i que sabia l’hora a tota hora.
Imagineu-vos que, confusos en aquest magma de pensaments lleganyosos, descobriu una dona d’uns 80 anys que acaba de picar el seu bitllet i que sembla que us interpel·la amb l’esguard.
Imagineu que la sospita es fa certa i que la dona –una velleta entranyable que, segur, ha de fer un pa de pessic i uns macarrons boníssims, com totes les iaies del món- se us apropa.
Des d’un respecte i una tendresa que fan feredat, la vella diminuta us demana si li podeu allargar la mà, que fa pujada i al conductor li agrada massa la Fórmula 1.
Imagineu-vos que li doneu la mà i que s’hi agafa amb força mentre us regala un somrís, indiferent a la certesa que en català també es pot dir “somriure”.
Imagineu que la doneta ja està a punt de marxar, bus endins, i les vostres idees estan preparades per xuclar la sang a d’altres temes que us puguin entretenir.
La dona no marxa, però: se us atansa i, en un acte que no compreneu, us allarga la mà perquè li doneu la vostra. Vosaltres, per inèrcia, l’hi doneu.
Imagineu que llavors, durant un segon, sou els protagonistes d’una escena un pèl surrealista en què una vella i un jove que no es coneixen de res fan una encaixada de mans a dins d’un autobús.
Imagineu-vos que, acte seguit, obriu el palmell de la mà i hi descobriu, per art de màgia, la presència d’un regal dolç que té forma de caramel i gust de cítric.
La velleta us l’ha donat com a premi per la vostra amabilitat. Us explica, des d’un disgust que encara no ha paït, que l’altre dia va demanar ajuda a un noi a l’autobús que la va fitar amb cara de fàstic abans d’empènyer-la i fer-la caure al terra.
Imagineu que desemboliqueu el present, en deferència a ella, i us el dueu a la boca oblidant que dels estranys del carrer no s’ha d’acceptar res, ni tan sols les gràcies.
L’escena edulcorada arriba a la seva fi (si és que hi ha escenes que poden caminar i arribar a algun lloc, i si és que hi ha finals d’algú).
El món és ple d’artistes anònims, capaços de sorprendre’ns i de corprendre’ns a través de petits actes que no són sinó art. No seran coneguts ni passaran a la història, però són genis. Ells no ho saben, però són genis.
Jo vaig tenir el plaer, divendres passat, de topar-me amb un d’aquests genis disfressat de velleta. I de tot plegat només em va saber greu una cosa: quina llàstima que la contaminació del llenguatge m’impedeixi parlar-vos-en sense la necessitat d’adjectivar la meva protagonista amb un diminutiu. Quina pena que, cada dia que passa, algú decideixi afegir una altra paraula a la llista de mots que no es poden dir de cap de les maneres. Llevat, és clar, que vagis pel món amb un paraigües per tal que no t’esquitxi la merda que, segur, algú et voldrà tirar al damunt si t’atreveixes a dir “vella”. I sort que era blanca, Déu meu!! Si arriba a ser negre, m’hagués vist obligat a escriure alguna cosa així com “una dona negra i velleta” o, encara pitjor, “una velleta de color negre”. Perquè si gosés dir les coses pel seu nom – una “vella negra”- em dirien que sóc racista i que no tinc respecte per a la gent de la tercera edat.
Hi ha qui s’emparra a fer veure que les paraules són responsables de tota mena de discriminacions, es diguin racisme, xenofòbia, masclisme, feminisme, centralisme, sionisme, antisemitisme, catalanofòbia... Tanmateix, el llenguatge no discrimina sinó que són les persones qui ho fan a través de les seves actituds. Hi ha massa gent, penso, que vol fer passar bou per bèstia grossa. Gent que vol assimilar paraules a actituds. Gent que jutja algú en base a com diu les coses, sense importar-li com actua i es comporta aquella persona.
Jo, a aquesta mena de gent, no me la voldria trobar mai en un carreró sense sortida a les tres de la matinada. Em fan por.

La serpent del guepard

2007-03-15T15:22:00.000-07:00

A hores d’ara suposo que ja ho sabeu: s’ha descobert una nova espècie de pantera a l’illa de Borneo i Sumatra, al sud-est asiàtic. Els científics, fins al moment, l’assimilaven al guepard ennuvolat (clauded leopard, en la llengua de l’altre imperi). Suposo que la raó d’aquest nom respon al disseny que la gran artista –la natura- va pensar per al pelatge d’una bèstia que, ara, resulta no ser exactament la mateixa que el moix trobat a la verdura selvàtica de Borneo. De fet, em penso que davant d’una notícia com aquesta sobren tota mena de lletres, síl•labes, mots, predicats, sintagmes, oracions, frases, paràgrafs i consideracions. En poques paraules: sobren les paraules. Traient pols a un dels tòpics més desgastats, val més una imatge que mil ...
Tanmateix, seré atrevit i contradiré el tòpic, atès que les limitacions tècniques d’aquest espai així m’ho demanen. En aquest bloc, avui, “valen més mil paraules que una sola imatge”. I és que el descobriment d’un gat com aquest m’inunda el cervell de noves idees que fan fila a la punta de la meva llengua. Si enganxo algú despistat, el metrallaré sense pietat fins que només vegi guepards ennuvolats per tot arreu i, de nit, es trobi en una selva onírica al costat d’un d’aquests felins famolenc.
Mentrestant, però, cada una de les idees es dupliquen, s’acumulen a les falanges dels dits i esperen el seu torn per ser repicades i derivar en un text com el que esteu llegint. Segons el Fòrum Mundial de la Natura, a l’illa de Borneo s’han trobat almenys 52 noves espècies d’animals i plantes –si és que les últimes no tenen vida- durant aquests darrers anys. 30 peixos, dues espècies de granota que habita els arbres –evita el terra, doncs?-, 16 espècies de gingebres , tres espècies d’arbres i una nova planta de fulles llargues són alguns d’aquests recents descobriments. De 1994 ençà, la xifra de noves espècies animals que s’han trobat en aquest racó de món ascendeix fins a 400!
D’entre tots aquests, el nou guepard ennuvolat (“ennigulat” per als balears) és el màxim depredador i encapçala la cadena alimentària del regne animal en aquesta zona del planeta. Embadalit, me’l miro una i altra vegada i no deixo de pensar què faria si me’l trobés al davant. M’espanta la sospita que potser voldria atansar-m’hi, veient un gat allà on realment hi ha una pantera. Només per resseguir amb els dits l’estora –quina resolució més acurada i capriciosa, Déu meu!- d’estampats i rombes que li embolcalla el cos. Tan sols per passar el palmell per sobre d’aquest pijama polit i fet a mida.
Si us fixeu en la fotografia, sereu capaços de veure la serpent que s'amaga rera aquest guepard. Jo la hi veig, i em fa basarda. Una esgarrifança em recorre el cos quan l'esguard encara aquest serpent però, alhora, es tracta d'un temor atractiu, cridaner, temptador. Com els cants de sirena, suposo.

El sabó com a ideologia

2007-03-11T07:07:00.000-07:00

Vivim en una societat on hi ha una sèrie de coses que s’han de dir per obligació i unes altres que s’han de dir amb la boca petita o que fins i tot s’han de silenciar. Aquesta és una qüestió que em preocupa des de fa molt de temps, sincerament, i crec que d’alguna manera m’he convertit en un militant de la incorrecció política. Sé que hi haurà gent que m’acusarà de voler anar a contracorrent amb l'única voluntat de practicar l’esport de risc i de fer-me notar. A aquests els respecto profundament i també els convido a no visitar el meu bloc mai més. Que inverteixin aquest temps en anar al mercat a comprar peix, que té molt de fòsfor i això va bé per a la memòria i, sobretot, per a la intel·ligència.

Tinc al cap una llista infinita d’afirmacions i de sentències que la gent que m’envolta fa sense tenir gairebé cap coneixement d’allò de què està parlant. Coneixement de veritat, vull dir. Quatre idees, un parell de generalitzacions, mitja dotzena de tòpics i algun argument científic que vam sentir a dir a aquell professor que tant ens agradava ho tenim, qui més qui menys, tots. Però el coneixement vertader i rigorós brilla per la seva absència.

Que no cal ser un erudit per embrancar-se en una discussió sobre qualsevol tema és una evidència. Entre d’altres coses perquè, si no, només discutirien uns pocs i tots els altres ens hauríem de limitar a escoltar-los. Tanmateix, hi ha massa gent que vol parlar i afirmar sense cap respecte a la veritat. Gent que comença un debat, en qualsevol bar o taula de la universitat, que es convertirà en una competició de monòlegs encreuats i no pas en un diàleg. Gent que encara el món amb una sèrie d’idees prefixades (que sembla que tingui esculpides dins la massa craneoencefàlica, per cert!). Gent que només vol parlar i que en cap cas no escoltarà. Persones la ideologia de les quals està per damunt de la veritat. Radicals, en una paraula.

Quan discuteixo sobre alguna qüestió que domino més aviat poc, la vehemència de les meves argumentacions s’estova i l’escepticisme o el dubte m’assalten. M’esforço a escoltar la persona que m’està parlant i intento que les idees que em regala m’arribin al cervell i no surtin rebotades abans de digerir-les. No és fàcil, tots ho sabem, perquè ens han ensenyat a parlar i a gesticular però s’han oblidat de transmetre’ns la importància de callar i escoltar. Quan penso que l’altre té raó, li ho dic. No l’hi dono, però. Encara que sigui només una manera de parlar, trobo de molt mal gust “donar la raó a algú” perquè la raó no es dóna ni es treu, sinó que es té o no es té. Quan algú “em dóna la raó” em fa sentir d’alguna manera inferior a ell, com si li hagués de donar les gràcies per ser tan condescendent. Ja sé que és una qüestió formal i d’educació, però és el mateix que preguntar a algú “m’entens?” en comptes de “m’explico?”. És un detall, un gest cap a l’altre. M’explico?

Discutint amb molta gent, molts cops, he pres mal. Les idees i argumentacions que jo els oferia rebotaven amb virulència al seu front i retornaven cap a mi intactes, provocant la meva ràbia i la meva llàstima. No perquè pensi que van de la mà de la raó sinó perquè veig com se les ha endutes el vent. Hi ha qui em titlla d’intransigent perquè no ens posem d’acord en discutir i jo sempre em pregunto perquè sóc jo l’intransigent si ell tampoc no es posa d’acord amb mi. Dissentir en alguna cosa no és tràgic i defensar les pròpies idees amb contundència i passió tampoc no ho és. Pretendre arribar sempre a un punt d’unió és utòpic però deixar d’intentar-ho perquè ens molesta la diferència insistent representa la fi del diàleg.

En el fons, a la majoria de gent el que li agrada és el sabó. I no dic que una petita dosi de tant en tant faci cap mal, però per sistema és nociu. Hi ha gent que en la utopia ha trobat el seu refugi, en el sabó el seu aliment i en la sordesa el seu paraigües. Són aquells que volen creure una cosa -i continuar creient-la in eternum- peti qui peti. Són els que utilitzen la veritat com a mitjà –només quan els convé- i no com a finalitat. Són els que adulen una ideologia i en criminalitzen una altra. Són els que divideixen el món entre bons i dolents. Ells, casualment, es troben entre els bons. Jo encara no he conegut ningú que divideixi el món entre bons i dolents i s’ubiqui ell mateix entre els dolents. Tampoc no he conegut ningú, encara, que critiqui el capitalisme i guardi els seus estalvis sota una rajola de la seva casa ocupada. Perquè els diners els guarda al banc, com tothom, i perquè prefereix pagar un lloguer i viure en condicions de salubritat, amb aigua corrent i calefacció.

Demagògia? Potser una mica, no ho sé. Però el que no puc suportar és aquells que s’omplen la boca d’ideologia (la bona, és clar, que casualment és la seva) i que identifiquen clarament els responsables que el món vagi tan malament. Ells no en són responsables, però. Fan el que poden, és clar, però no tenen influència ni poder de decisió. Es preocupen pel que ens preocupem quasi tots: els nostres estudis, la nostra feina, els nostres viatges i la nostra vida. Són igual d’individualistes que els altres però es permeten la llicència de creure’s autèntics i de lliurar o negar –sobretot negar- carnets a la gent.

Oh, gavina matadora...

2007-03-09T06:33:00.000-08:00

L'esmorzar ha estat plàcid i amable. Avui salat, sí. Hi ha persones dolces, comiats amargs, respostes àcides i esmorzars salats, com el d'avui. Sembla que hem aconseguit, un vell amic i jo, fer un forat comú dins les nostres rutines. Hem trobat un escletxa coincident en les nostres agendes i això ens ha aportat proves palpables d'una amistat que, com totes, necessiten de física a més de metafísica. Que la feina i els horaris ens aparten dels amics ja ho sé, però em temo que sovint n'acusem massa a l'agenda quan la culpa és, en realitat, dels amics. El 59 m'ha recollit a la Plaça Universitat i m'ha deixat a la meva universitat (si és que hi ha universitats d'algú, és clar).

Durant el trajecte l'atzar m'ha regalat una estampa deliciosa que, crec, tinc la obligació de compartir amb vosaltres. A l'alçada de Canaletes, un nen amb una visera del Barça s'ha assegut al meu costat. M'hi he fixat i he vist que duia una bossa de plàstic plena d'aigua: a dins, una tortuga menuda. Fins aquí, tot perfecte. El que m'ha corprès, però, ha estat la manera com el nen aguantava la bossa, acompanyant-la amb les dues mans amb una cura que m'ha entendrit. Aquell nen acaronava la bossa amb una delicadesa inversament proporcional a la mida de la bestiola que hi nedava a dins.

Els meus ulls han continuat el marcatge personal. Tots nosaltres hem tingut algun cop una tortuga o un peix a casa, però no tots hem recordat que ens estàvem fent càrrec d'una vida. Aquell nen sí n'era conscient. De sobte, he vist que es dirigia a la tortuga en veu baixa per dir-li alguna cosa. Què li pot dir un nen deu anys a una tortuga? Després ha apropat la bossa de plàstic a la finestra del bus per a què la tortuga pogués veure la fauna de les Rambles i això m'ha encantat. Ho he trobat genial i he estat a punt de felicitar-lo, però jo no sóc ningú per felicitar ningú (si és que hi ha algú amb dret moral per felicitar algú altre, i si és que cal "ser algú" per felicitar algú altre).

He baixat del 59 i he entrat a la UPF, encara amb la ment dins del bus. He entrat al bar i la munió de persones s'ha emportat les tortugues i els nens. De sobte, però, una pedra de la mida d'un ou ha impactat contra el vidre que dóna a la terrassa del bar i tothom s'ha espantat. Algun animal ha llençat una pedra des d'algun pis de dalt!! Us prometo que si el roc hagués tocat algú li hauria obert el cap i qui sap si l'hauria mort. No estic exagerant, de debò. La pedra ha caigut del cel amb molta força i, de la mateixa manera que ha anat a parar al vidre, podria haver-se endut la vida d'algú que prenia un cafè i que just en aquell moment deia alguna cosa així com "no t'hi posis pedres al fetge, dona", "m'hi he trencat el cap però encara no he trobat la resposta" o allò tan curiós que solem dir en un moment de felicitat: "ja em puc morir".

No ha estat així, sortadament. Els estudiants han comentat la jugada sense treure els ulls del cel i ningú no ha posat en dubte que l'autoria del llançament petri requeia sobre algun desgraciat de ment prima. Tanmateix, només jo i un parell de companys de classe hem sabut la veritat, una estona després. Un home que semblava un conserge i que actuava com a tal ens ha explicat, amb la pedra a la mà (només una, siusplau!), que la responsable de l'intent d'assassinat era una gavina. Sí senyors, una gavina!!

Es veu que aquestes aus agafen les pedres que hi ha al terrat de la Facultat de Rambles de la UPF i les llencen des del cel. Qui sap per què ho fan? Jo crec que ho fan sense pensar, la veritat. En tot cas, us imagineu que algú trobés la mort d'aquesta manera? Us imagineu que la pluja singular d'una gota de pedra s'emportés algú a l'altre món? Tindria tant de cruel com d'inversemblant i irònic.

Un regal en forma de frase, abans de marxar:

"Deixeu que les paraules juguin a jocs de paraules"

La ruta de la son

2007-03-06T07:33:00.000-08:00

A l'autobús he fet les migdiades més intenses de la meva vida. Al 14, que m'ha vist llicenciar-me i fer-me home encara que mai no em vaig canviar de sexe, hi ha un racó amagat que està pensat per fer-hi becaines. Ningú no ho sap però jo, allà al darrera, he acumulat moltes hores de son ben sadollada. Hi he fet migdiades que algú podria titllar de "públiques" sense por d'equivocar-se.

Mai no m'ha importat què pensen els passatgers de l'autobús que em veuen dormir. Tot i així, què deuen pensar de mi? Potser creuen que vaig molt cansat i que la vida em convida a un tràfec que no acabo d'assumir amb la dignitat necessària. O potser creuen que sóc un bala perduda, un d'aquells que s'adorm a tot arreu perquè en la son hi troba la seva màxima aspiració sense que això, és clar, l'hi tregui el son. Jo n'he conegut, de gent així. De fet, fa uns mesos vaig haver de despertar un company de classe que estava somniant en una taula de la bilioteca a falta de cinc minuts per al començament d'un examen. Tenia la cara inflada i enrojolada, i la veritat és que feia feredat. Tot ell suava, pobre, i desvetllar-lo va ser molt dur perquè, us ho asseguro, dormia ben de gust.

Aquest mateix noi, ara fa uns dies, em va escriure un mail on m'acusava de "listillo" i m'assegurava que jo tenia un ego molt gran. Quant al primer, he consultat l'IEC i no he trobat l'atribut en qüestió, així que he optat per prendre-m'ho com un compliment. Pel que fa al segon retret, sospito que la mida de l'ego -com la de tantes altres coses- no es pot escollir, així que tal dia farà un any. Estic convençut, però, que quan el dormilega m'escupia al mail no recordava que jo, uns mesos enrere, el vaig salvar d'un NP (No Presentat) en un examen de la carrera. No demano un reconeixement del degà de la facultat, ni tampoc un monument de bronze a la plaça Joaquim Xirau. Però que n'és d'immund haver d'aguantar un desagraït a qui un dia vas ajudar des de l'altruisme (un lloc on, per cert, fa molt de fred i s'hi viu molt sol).

Superada l'anècdota, recomano les migdiades a l'autobús amb entusiasme. La son més dolça i amable l'he tastada allí, de veritat. En qüestió de minuts entro en un estat de letargia profunda que s'apodera dels neguits, les presses i les formes, tant les bones com les dolentes. Encara que sembli increïble, m'endinso en somnis confusos i els minuts es converteixen en hores. Es tracta de només un instant, però d'això tan sols en sóc conscient després. Després que se'm passi la parada o després que el conductor em regali un despertador en forma de frenada brusca. Però després, al cap i a la fi.

Quan baixo tinc la sensació d'haver dormit durant molta estona i sóc una mica més feliç. Llavors, seguint un rutina de pensaments encadenats que em sorprenen una i altra vegada, em juro a mi mateix que un dia agafaré l'autobús per fer-hi, simplement i exclusiva, una migdiada. Abans de passar a la següent idea m'adono que he dit "em juro a mi mateix" i em pregunto si mai podré "jurar-me a si mateix". Com que és una pregunta retòrica, no em contesto i passo -ara sí- a la següent idea.

Però llavors ja és massa tard. M'he perdut en els pensaments sobre els meus pensaments. Atrapat en un sol·lipsisme perillós, les idees sobre migdiades se'm filtren per les orelles i pel forat del nas i s'esvaeixen. La culpa és de la llengua i del meu cervell: encara no sé si la seva relació és parasitària o simbiòtica, però ja són massa les vegades que m'he vist engabiat en una cel·la on els barrots són paraules i sintagmes.

Un dia us parlaré d'aquest meu problema, però no avui (no us puc desgastar tan aviat). Per acabar, un present en forma d'adagi en què es combinen dos verbs copulatius:

"Prefereixo ser que semblar"

Les hores perdudes

2007-03-05T11:19:00.000-08:00

Les hores de feina improductiva m'afecten el cervell d'una manera peculiar. Miro moltes vegades el correu, que ara es diu hotmail, i també llegeixo el diari per davant i per darerra, tal i com deia aquell de Sopa de Cabra que un dia va decidir cantar en castellà, que ara vol ser filòsof i que fa bastant el ridícul.

M'aixeco aproximadament una vintena de vegades i faig i desfaig el pasadís de la redacció d'Efe, aquesta empresa que viu ancorada al passat. El fet de ser un becari -l'epítet de "putu" és implícit- no m'ho impedeix.

Les hores perdudes són molt pitjor que les hores de tràfec, de veritat. Em sento inútil, dropo, desaprofitat. El temps passa tan lent que durant uns instants crec que estic a punt d'embogir. És clar que potser els bojos també pensen el mateix i només els que no ho som, de bojos, som capaços d'adonar-nos de la seva particular follia.

Quan les hores perdudes passen estic trist de veure-les fugir, i defujo la idea que puguin tornar algun dia perquè aquelles, concretament aquelles, ja mai més tornaran. Se'n van i s'enduen amb elles moltes oportunitats que s'han quedat en això, en simplement oportunitats.

Durant aquella estona morta -o somorta, si preferiu els pal·liatius- podria haver estat pescant a Cubelles, on hi ha la millor platja del món i on cada granet de sorra és només meu, encara que només jo ho sàpiga. Durant aquella estona podria haver estat a casa i treure el meu millor amic, que viu engabiat però no ho sap perquè ni té imaginació ni la deixa volar. Durant aquella estona podria haver acabat, gairebé per casualitat, a una orxateria de renom i solera que tinc l'honor de sovintejar.

Però les hores perdudes s'emporten, amb elles, opcions que es fan de mal recordar.

La llengua del mar

2007-03-02T08:32:00.001-08:00

La relació històrica entre el mar i els homes ens ha deixat una llarga llista d'expressions. Frases relacionades amb el món de la navegació i amb la pesca, essencialment, però que en general abracen qualsevol aspecte que tingui a veure amb la mar. Un dia vaig començar a anotar-les, una per una, i em vaig adonar que la impremta que el mar ha deixat en el català té una importància cabdal. Desconec si s'ha fet cap estudi, des de la disciplina de la filologia o la lexicologia, sobre aquesta qüestió. Tanmateix, jo us regalo el meu petit tresor en forma de llista de frases fetes, expressions, locucions, verbs i d'altres que comparteixen un vincle amb el mar. Les presento encabides en frases més o menys intel·ligibles per fer-ho més amè:

Quan algú "toca fons", quan jo vaig "tirant milles", quan s'agafa un cosa "pels pèls", quan hi ha "mala maror" i "mar de fons", quan "pleguem veles" perquè el projecte "ha naufragat".

Quan "lliguem caps" perquè el missatge "ha calat" profundament, encara que el tema "estava molt mogut" i hagués estat millor "no mullar-se".

Quan "remem tots en un mateix sentit" perquè la proposta "arribi a bon port", quan algú "va a contracorrent", quan tots ens hem d'"arremangar" ja que "estem en el mateix barco".

Quan anem a "tota vela" i intentem "no perdre el nord" malgrat ser plenament conscients que "qui vulgui peix s'haurà de mullar el cul".

Propostes que queden en "paper mullat", "mariners d'aigua dolça", la política del "peix al cove", un lladre que ja "l'han pescat", l'intent de "capejar el temporal" davant dels problemes.

Un projecte "sense rumb" que necessita algú que n'"agafi el timó" urgentment perquè ja ens trobem amb l'"aigua al coll" i estem a un pas d'"anar a la deriva" i "tirar-ho tot per la borda".

Quan ens traiem "un pes de sobre", quan ens traiem "un llast", quan "abordem" un tema urgentment perquè el projecte està "encallat" i li falta molt poc per "fer aigües", quan decidim de "cremar totes les naus" perquè ja no tenim res a perdre.

Quan estem "amarats" d'amor, quan l'entrenador fa jugar "el carro de peix" en un amistós, quan els jugadors ja han fet les declaracions i "tot el peix està venut".

Quan "tirem la canya a algú" i, en rebre carabasses, "ens enfonsem"; quan "després de la tempesta sempre ve la clama", quan ens "envien a galeres", quan tenim "amarrada" alguna cosa.

Quan desoïm "els cants de sirena", quan l'avió "desembarca", quan coneixem "un llop de mar" a qui tenim els collons de dir-li "bon vent i barca nova" encara que ell era "el capità".

El desprestigi de la vida

2007-03-01T07:07:00.000-08:00

És gairebé impossible que algú sigui capaç de visualitzar quins seran els grans canvis del futur pel que fa a tot allò que afecta els plantejaments ideològics i les premisses morals d'una societat. Si bé es pot veure quina tendència seguiran -i en quina mesura canviaran- les concepcions intel·lectuals que edifiquen el conjunt de valors del món en què vivim, això només es pot portar a terme a curt termini. Només cal fer un cop d'ull a la història per veure que les societats d'una determinada època no podien ni imaginar l'evolució que patiria el pensament de l'home al cap, posem-hi, de 200 anys. I compte! La paraula evolució és tendenciosa i implica progrés; potser molts cops l'utilitzem quan el que volem dir és, en realitat, "involució". O simplement "volució", aquest mot que encara no existeix i que seria adequat i precís -per la manca d'afix carregat de subjectivitat- per parlar simplement de canvi sense valorar-ne la bondat o maldat.
Si heu arribat a aquest punt del text us felicito, perquè us podríeu haver adormit.
En aquest escrit us vull parlar de la vida dels animals i del seu desprestigi. És una qüestió que m'amoïna i, últimament, hi esmerço força hores dels meus pensaments. Per què tots hem convingut que la vida d'una persona val més que la vida d'un animal? No és cap pregunta retòrica. Jo estic plenament convençut que les societats més avançades (i desenganyem-nos, hi ha societats més avançades que d'altres, però això ja són figues d'un altre paner...) abordaran tard o d'hora la qüestió dels drets dels animals. Sé que ja hi ha alguns indicis en aquest sentit, però no m'estic referint a collonades, minúcies, petiteses, o escorrialles. Parlo de drets veritables, en majúscules. Pensar que hi ha vides que valen més que d'altres és -atenció que ara em passo- el mateix que pensar que hi ha races superiors a d'altres. L'única diferència és que als animals no se'ls pot donar veu, de moment, i llavors com a col·lectiu no poden vehicular els seus reclams. Si bé estic convençut que la ciència trobarà una solució al problema de llenguatge entre homes i animals (els primers més bèsties que els segons, gairebé sempre), també confio que nosaltres obrirem els ulls d'aquí a uns segles i començarem a respectar la resta d'espècies amb què convivim.
Us convido a fer un exercici d'analogia i hipòtesi històrica. Com s'hauria rebut, a finals del segle XIX a l'Europa colonial, un text com el que estic escrivint en què, en comptes d'animals, es parlés dels negres de l'Àfrica. Potser no caldria ni canviar el mot "animals" perquè, tristament, la majoria d'europeus assumien que els negres eren precisament això, "animals". Com s'hauria rebut? Ara sí, pregunta retòrica. Lluny de rebre's amb indignació, es rebia amb un R.R.S.S. (Rictus de Somrís i Rostre de Sorpresa). De què és indicatiu que usi l'imperfet d'indicatiu? Doncs del fet que, a finals del XIX, ja hi havia gent que pensava en els drets dels negres i, en general, considerava que tots els homes haurien de ser tractats igual al marge del seu color de pell. Eren poquets, segur, però ja hi eren. I només nosaltres, al cap de dos segles, som capaços d'afirmar -sense por d'equivocar-nos- que eren ells qui tenien raó i que la resta -la immensa majoria en aquell moment i en aquell lloc- estaven equivocats.
A tall de conclusions, cinc apunts en forma de reflexions que no cal tatuar-se al cul.
1) Compte amb defensar les pròpies argumentacions sobre la base que són compartides per "la majoria", perquè ja sabeu que les majories han comès autèntiques barbaritats.
2) Les grans idees solen néixer en minoria d'un. Aquesta persona patirà un calvari i se sentirà a dir de tot però, amb el temps, potser la seva idea esdevindrà un dogma de fe que comptarà amb el suport incondicional d'una gran majoria.
3) Els animals humanitzen les persones o, el que és el mateix, ens fan més humans o, el que continua sent el mateix, desperten la nostra humanitat.
4) Un home pot ser un "bèstia", menjar com un "porc", fer el "gos", actuar com un "cabrit", cardar com un "conill", prostituir-se com una "gallina", ser follat per un "peix", anar "gat", estar "moix", injectar-se "cavall", engreixar-se com un "vaca" i posar-se com un "toixó", rebre l'abraçada de l'"ós", caminar com una "tortuga", comportar-se com un "cuc", pudir com una "mofeta", ésser un "escurçó", tenir memòria d'"elefant", semblar una "fura" i ser lliure com un "ocell".
5) Quan algú ens demani que parem de fer l'animal expliquem-li, siusplau, que no el fem, l'animal, sinó que ho som.